Narcopisos, una crisi tancada?

L’Ajuntament de Barcelona i els Mossos d’Esquadra donen per tancada la crisi dels narcopisos al Raval arrel l’operació “Bacar”, que va tancar 26 narcopisos i detenir a 55 traficants a l’octubre del 2018

El fenomen dels narcopisos no és un fet aïllat, existeixen des de fa dècades i s’havien instal·lat a barris com Can Tunis, La Mina o Zona Franca. Tot i així, Mossos d’Esquadra reconeix que mai hi havia hagut una xarxa tan extensa de narcopisos i a un barri tan petit com és el Raval. Aquesta xarxa va començar a instal·lar-se al barri a finals del 2016 i va acabar amb la paciència dels veïns abans de l’estiu del 2017, quan van començar les primeres protestes per la situació insostenible que augmentava la delinqüència i convertia el seu barri en un lloc perillós i insegur.

Detencions durant l'operació "Bacar". Font: Ferran Nadeu

L’operació “Bacar” no només ha tancat 26 narcopisos i ha detingut a 55 traficants, sinó que ha liquidat l’estructura que coordinava i que els proveïa de droga. Quan els narcopisos comencen a funcionar a finals de 2016 es tractava de venda al detall de la droga i, no va ser fins a finals de 2017, que es va configurar aquesta gran xarxa que representava la gran majoria del negoci de la droga al Raval. Alhora que aquesta xarxa es configurava augmentava la delinqüència al barri i al districte de Ciutat Vella, amb episodis tant violents que van arribar a deixar cadàvers, com el del carrer Groc.

Davant d’aquesta situació al barri, els veïns s’organitzen i es manifesten per tal de pressionar a l’Ajuntament a la primavera del 2017. Actualment, després de l’operació “Bacar” i de que tant l’Ajuntament com els Mossos hagin confirmat que la crisi s’ha acabat, plataformes veïnals com Acció Raval estimen que entre uns 15 o 20 narcopisos segueixen actius. Les dificultats per acabar amb els narcopisos tenen arrel en la gran quantitat de pisos buits que hi ha al barri i a l’especulació.

Manifestació del veïnat del Raval. Font: Acció Raval

Tant Acció Raval com l’associació cultural El Lokal afirmen que, tot i que la pressió policial ajuda a pal·liar la situació, la solució recau en un canvi de polítiques d’habitatge. Molts dels propietaris dels locals i pisos on s’instal·len els traficants són bancs, fons voltors o immobiliàries, que ni denuncien les ocupacions ni pressionen per desallotjar els pisos, ni tampoc es presenten després d’una intervenció policial per enrajolar o tapiar portes i finestres com va passar després de l’operació “Bacar”, on van ser els veïns que van assumir aquestes tasques. Ángel Cordero, membre d’Acció Raval, afirmava a una entrevista que des de la plataforma veïnal creien “que és important que es comenci a valorar la possibilitat de poder imputar als propietaris com a col·laboradors necessaris d’aquest acte delictiu”.

L’Ajuntament, que no va respondre a les demandes veïnals de la primavera del 2017 fins a l’octubre del 2018, ara tampoc respon a l’augment de clients dels altres punts de venda de drogues al Raval des de que es van tancar els narcopisos, que arriben als 40 i 50 toxicòmans per dia. És evident que els veïns organitzats han tingut un paper clau a l’hora de posar el focus sobre els narcopisos i fer fora als traficants del barri, però sense partits polítics compromesos per revertir la realitat de l’habitatge a Barcelona i fer front als bancs i fons voltor, els traficants acabaran trobant d’una manera o un altre un pis buit per vendre droga.